Vols saber qui sóc?
Avui en dia, les grans marques fan ús de
tècniques de marketing i merchandising molt avançades
i especialitzades. L'objectiu, fer que el consumidor compri els
productes que més els convé a aquestes marques, més quantitat, i que les
compres siguin cada vegada més irracionals i impulsives.Quan dic compres irracionals, vull dir comprar productes
o serveis que no els necessitem abans d’anar al centre comercial. Aquestes
tècniques ens fan veure els productes amb uns altres ulls (més atractius). Ens
fan recórrer l’establiment tal com les grans marques volen i fan que, quan som
dins l’establiment, no siguem tant lliures com ens pugui semblar.
Actualment s'està desenvolupant el Neuromarketing. És una nova eina mal vista i il·legal a alguns països pel poder que poden aconseguir les marques sobre el consumidor. Encara és poc utilitzada, però molt interessant per les empreses de tots els sectors ja que, podrien saber de primera mà les reaccions futures dels consumidors en veure un producte; en sentir una olor; què i com valora el consumidor l'experiència, etc. O sigui, utilitzar aquesta eina i no ser mal vist pels consumidors seria com tenir la gallina dels ous d’or.
El neuromarketing consisteix en fer ús de la tecnologia per mesurar les reaccions del cervell dels consumidors i ,utilitzar aquesta informació per crear productes i comunicacions, tenint la certesa de què funcionaran.L’eina més utilitzada pel neuromarketing és la imatge per ressonància magnètica(IRM). Es tracta d’utilitzar camps magnètics i ressonància per tal d'obtenir informació sobre l’estructura i zones del cervell que s’activen davant situacions o estímuls determinats. Per aconseguir aquesta informació es projecten a persones, imatges de productes, situacions, olors, sabors, etc. Segons els sentiments, algunes parts del cervell són estimulades amb més o menys mesura. Això permet detectar què és el què crida l’atenció dels consumidors.
Les tècniques neurocientífiques permeten obtenir informació sobre processos mentals dels que no en som conscients. S’estima que el 85% de les decisions les prenem de manera subconscient i que només un 15% són decisions conscients. Això vol dir que la neurociència permet conèixer moltes coses que ni nosaltres mateixos sabem, i per tant, aconseguir algunes conclusions que no les trauríem mai en un estudi realitzat amb tècniques convencionals.Els reptes més importants per al neuromarketing és diminuir-ne el cost i millorar la imatge de les empreses que el practiquen.
Els detractors critiquen que es pot arribar a controlar les decisions de consum del client, i que són tècniques invasives per la intimitat al poder orientar les emocions personals cap els productes del mercat. Alguns opinen que es tracta de l’última versió de la percepció subliminal, intentant impregnar el cervell de publicitat sense que la persona pugui donar-se’n compte. La majoria d’empreses que utilitzen aquest mètode, intenten evitar que se sàpiga ja que s’associa habitualment a la manipulació i el control.
Una curiositat és la campanya publicitària duta a terme per Pepsi en què consistia, que un grup de gent provessin dos productes visiblement iguals (Pepsi i Coca-Cola) sense ser conscients de la marca. El resultat va ser que poc més del 50% dels enquestats van escollir Pepsi per tenir millor gust. La contradicció era que Coca-Cola posseïa la major part del mercat en detriment de Pepsi. Això va fer que es realitzessin alguns estudis a consumidors en què es controlava l’activitat dels cervells a través de ressonàncies magnètiques. La zona responsable de la recompensa positiva del cervell s’ activava amb els dos refrescos, però el còrtex prefrontal mitjà s’activava al conèixer la marca. El curiós va ser que el 75% dels subjectes que van provar el producte sabent la marca, van escollir Coca-Cola com a refresc que més els hi agradava.
Actualment s'està desenvolupant el Neuromarketing. És una nova eina mal vista i il·legal a alguns països pel poder que poden aconseguir les marques sobre el consumidor. Encara és poc utilitzada, però molt interessant per les empreses de tots els sectors ja que, podrien saber de primera mà les reaccions futures dels consumidors en veure un producte; en sentir una olor; què i com valora el consumidor l'experiència, etc. O sigui, utilitzar aquesta eina i no ser mal vist pels consumidors seria com tenir la gallina dels ous d’or.
El neuromarketing consisteix en fer ús de la tecnologia per mesurar les reaccions del cervell dels consumidors i ,utilitzar aquesta informació per crear productes i comunicacions, tenint la certesa de què funcionaran.L’eina més utilitzada pel neuromarketing és la imatge per ressonància magnètica(IRM). Es tracta d’utilitzar camps magnètics i ressonància per tal d'obtenir informació sobre l’estructura i zones del cervell que s’activen davant situacions o estímuls determinats. Per aconseguir aquesta informació es projecten a persones, imatges de productes, situacions, olors, sabors, etc. Segons els sentiments, algunes parts del cervell són estimulades amb més o menys mesura. Això permet detectar què és el què crida l’atenció dels consumidors.
Les tècniques neurocientífiques permeten obtenir informació sobre processos mentals dels que no en som conscients. S’estima que el 85% de les decisions les prenem de manera subconscient i que només un 15% són decisions conscients. Això vol dir que la neurociència permet conèixer moltes coses que ni nosaltres mateixos sabem, i per tant, aconseguir algunes conclusions que no les trauríem mai en un estudi realitzat amb tècniques convencionals.Els reptes més importants per al neuromarketing és diminuir-ne el cost i millorar la imatge de les empreses que el practiquen.
Els detractors critiquen que es pot arribar a controlar les decisions de consum del client, i que són tècniques invasives per la intimitat al poder orientar les emocions personals cap els productes del mercat. Alguns opinen que es tracta de l’última versió de la percepció subliminal, intentant impregnar el cervell de publicitat sense que la persona pugui donar-se’n compte. La majoria d’empreses que utilitzen aquest mètode, intenten evitar que se sàpiga ja que s’associa habitualment a la manipulació i el control.
Una curiositat és la campanya publicitària duta a terme per Pepsi en què consistia, que un grup de gent provessin dos productes visiblement iguals (Pepsi i Coca-Cola) sense ser conscients de la marca. El resultat va ser que poc més del 50% dels enquestats van escollir Pepsi per tenir millor gust. La contradicció era que Coca-Cola posseïa la major part del mercat en detriment de Pepsi. Això va fer que es realitzessin alguns estudis a consumidors en què es controlava l’activitat dels cervells a través de ressonàncies magnètiques. La zona responsable de la recompensa positiva del cervell s’ activava amb els dos refrescos, però el còrtex prefrontal mitjà s’activava al conèixer la marca. El curiós va ser que el 75% dels subjectes que van provar el producte sabent la marca, van escollir Coca-Cola com a refresc que més els hi agradava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada